dimecres, 27 de juliol del 2016

Un 27 más

En ocasiones siento que algunas personas solo ven de mis aquellas cosas buenas. Pero sé que hay alguien, que pode decisión propia, decidió compartir el presente, el futuro , y las consecuencias del pasado conmigo. Y aunque haya personas que no lo sepan, e incluso algunas que no pueden ni imaginarlo, hay momentos que n yo misma me comprendo aunque ya me vaya conociendo. Y ella, sigue allí.

Puede que mi trabajo diga de mis que soy buena persona, puede que mi empatía facilite mis relaciones personales, puede que mi asertividad haga que la gente le guste que les diga esas cosas que no todo el mundo es capaz de decir. Pero cuando me encierro, cuando necesito parar y no puedo, cuando el estrés laboral se convierte en ansiedad y entonces sí, mi llevo el trabajo a casa, entonces es ella la que sigue ahí, la que sabe estar, la que me deja estar, ser y sigue a mi lado.

Como dice Carlos Goñi, Ella es y será todo para mí. 


diumenge, 24 de juliol del 2016

Això crea addicció.



Ahir vaig plegar a la una de la matinada de la feina. Avui hi hauria de tornar a la una del migdia, però el calendari de l’equip marcava un partit per aquest diumenge, de manera que vaig fer el que vaig poder per tal de no treballar avui. I ho vaig aconseguir.


Són les set del matí i sona el despertador. He dormit quatre hores i em desperto sense son. Els nervis previs a un partit espavilen més que qualsevol altre substància estimulant. Una de les capitanes de l’equip es al meu cantó i, malgrat no haver treballat ahir, es troba igual que jo. Totes ens sentim igual en aquest moment. Cada una al seu llit.


Paso per al dutxa mentre la Sandra prepara el café. Ahir al vespre va deixar llest tot allò que necessitem avui, de manera que només m’he de preocupar d’esmorzar i agafar-ho tot abans de marxar. Acabem d’esmorzar quan gairebé son les vuit. Costa molt menjar el que es necessita abans d’un partit quan els nervis et tanquen l’estomac. La Kira i en Bollito s’estranyen en veure’ns marxar, però la Kira ja l’hem tret a passejar i tots dos han menjat i tenen aigua suficient fins a la nostra tornada.


A les 08:35 pujem al cotxe. La Fiesta Pagana de Mago de Oz i Invencibles de Els Catarres s’han convertit en al meva banda sonora de motivació per als partits, i per extensió de la Sandra. Estem citades a les nou del matí. Kick off a les once. A les nou ja som al vestuari començant a canviar-nos. A les nou i deu ja hi som totes. Sembla que els nervis van transformar-se en excitació, l’adrenalina recorre el nostre cos.


Fa poc més de un any que formo part de l’Equip, quatre que sóc sòcia del club. Ara mateix al vestuari som gairebé el doble de persones que al meu primer partit. Moltes ja hem jugat. Totes hem fet una molt bona pretemprada. Totes desitgem que aquest dia arribés des de l’últim partit de la temporada passada a la copa catalana. Avui som més, avui en sabem més, avui ens coneixem més, avui ens entenem més, avui sabem el que hem de fer, avui sabem perquè hem de fer el que hem de fer.


Encara queda molt per fer. Però cada dia aprenem més i podem gaudir més de l’esport i de allò que fem al camp. Avui demostrarem que aquesta temporada tenim la intenció de lluitar per millorar la nostra posició a la lliga. Volem fer que les nostres rivals recordin el nostre nom, volem fer que els nostres entrenadors estiguin orgulloses de nosaltres. Volem portar el nom del club allà on ha de ser. I ho farem. I comencem avui.


Sortim a escalfar.


Go Dracs, Go Girls

divendres, 22 de juliol del 2016

Viaje a Madrid II listo

Parecía que no iba a llegar este momento, pero parece que ya solo hace falta poner en marcha las màquinas.


dijous, 14 de juliol del 2016

Viaje a Madrid II

Quan vaig acabar d'escriure Viaje a Madrid no li vaig posar el I al final perquè no imaginava que tindria una continuació.
Tot just fa un moment acabo d'enviar el text quasi definitiu de Viaje a Madrid II a la persona que em va corregir Viaje a Madrid, que m'ha tornat a voler ajudar aquest cop.
Aquest cop vull dir que com a mínim hi haurà una tercera part, que ja tinc encetada.