A pesar de todo, sigue valiendo la pena

Hay muchas cosas de mi trabajo que me hacen estar en búsqueda de uno nuevo. Pero hay otras que hacen que, a pesar de todo, me encante

Dilluns ens veiem / El lunes nos vemos

Quan el moment de decidir com fer-ho per a veure’ns el vivim com una victòria, tornes a comprovar com hi ha alguna cosa en aquest equip que el fa especial. Potser si ens mires una a una no imagines la màgia que es crea quan ens ajuntem totes i lluitem per a fer-nos més fortes, per a créixer com a equip, per a preparar-nos per a tocar el cel.

I és aquesta màgia la que fa que sigui com sigui que comenci el nostre dia, quan ens veiem al vespre, totes tornem a casa amb una sensació de satisfacció que ens dona energia per a continuar amb força en el nostre dia a dia. I aquesta energia es torna addictiva, és la que ens dona les forces per a mantenir-nos en peus en dies dolents, és la que ens ha donat una il·lusió nova a les nostres vides, és la que fa que ens aixequem cada cop que ens caiem i ho fem sabent que no estem soles, que si cal empènyer ho fem juntes.

Dilluns ens veiem, no hi ha entrenament, però ens veiem. No només necessitem entrenar, no només necessitem agafar fons, no només necessitem el futbol americà. També ens necessitem a nosaltres, necessitem estar juntes, necessitem gaudir juntes. Perquè quan et trobes al camp envoltada de totes les teves companyes sabent que hi ha un engranatge perfecte que només cal posar en marxa, es crea una relació de simbiosi que s’extrapola a la vida.

Cuando el momento de decidir como hacer para vernos lo vivimos como una victoria, vuelves a comprobar que hay alguna cosa en este equipo que lo hace especial. Puede ser que si nos miras una a una no imaginas la magia que se crea cuando nos juntamos todas i luchamos por hacer nos mas fuertes, para crecer como equipo, para prepararnos para tocar el cielo.

Y es esta magia la que hace que sea como sea que empiece nuestro día, cuando nos vemos por la tarde, todas volvemos a casa con una sensación de satisfacción que nos da energía para continuar con fuerza nuestro día a día. Y esta energía se vuelve adictiva, es la que nos da fuerzas para mantenernos en pie en días malos, es la que nos ha dado una ilusión nueva a nuestras vidas, es la que hace que nos levantemos cada vez que nos caemos y lo hacemos sabiendo que no estamos solas, que si hace falta empujar, lo hacemos juntas.

El lunes nos vemos, no hay entreno, pero nos vemos. No solo necesitamos entrenar, no solo necesitamos coger fondo, no solo necesitamos el futbol americano. También nos necesitamos a nosotras, necesitamos estar juntas, necesitamos disfrutar juntas. Porque cuando te encuentras en el campo rodeada de todas tus compañeras sabiendo que hay un engranaje perfecto que solo necesita ponerse en marcha, se crea una relación de simbiosis que se extrapola a la vida. 

Una llicó de vida

Una de les moltes coses que m'agrada del futbol americà és que cada cop que caus tens una nova oportunitat per intentar-ho. I cada cop que ho aconsegueixes has de tornar a fer-ho.
Una lliçó de vida  que val la pena extrapolar del futbol. Tot sembla més possible i més a l'avast de les nostres mans.

Sensació d'equip

Sempre he pensat que les coses passen quan han de passar i la vida em va ensenyant que és així. Hi havia molts motius per a que no volgués deixar tot un seguit de coses enrere per a formar part de la secció femenina de dracs. Però sempre hi vaig ser aprop.
La temporada passada hi va haver un gran canvi i va ser just quan jo estava buscant un canvi en algunes coses. Les Dracs Girls realment eren un grup unit i amb molta força, i només de passar l'estona amb elles i gaudint del futbol com ja ho feia, van necessitar només un entrenament per convencem.
Avui ja han passat nou mesos d'aquell primer entrenament meu, avui les noves incorporacions també gaudeixen com ho vaig fer jo.

Aquell moment

M'acaben de fer recordar aquell moment al camp en el que vaig pendre consciència de que del meu joc també depèn que tot l'engranatge es posi en marxa.
Hi ha un moment en el camp, no se pas si  és la primera vegada que fas bé allò que t'encomanen, o és la primera vegada en que ets conscient què, bé o malament, has fet el que s'esperava de tu. És aquell moment en el que vaig adonar-me que el joc no s'inicia be si no faig el que haig de fer, aquell moment en què t'adones que la integritat de la QB depèn de tu, en aquell moment saps que no hi ha touchdown  sinó obres la porta que t'han dit.
Ja no ets una més, ets part de un engranatge perfecte que només necessita de un rodatge per a deixar d'encallar-se.
De cop saps que tot allò que pot allunyar-te de les vuit companyes que tens al camp, de les que observen des de la banda o del staff, no es res al costat d'allò que t'apropa a elles.
Surts del hudl, vas a la linea, la center recorda el que hem de fer, la quarterback avisa.
No passen. Ara ho sé.  M'han ajudat a entendre que ho puc fer.

Primer entrenament de la temporada

Portem al voltant de dos mesos esperant aquest moment. Ha arribat l’hora de tornar a demostrar qui som i quin es el nostre paper en aquest mon.

Conforme s’apropa el dia anem augmentant el recompte de persones que vindran el proper 5 de setembre al que serà el primer dels entrenaments d’aquesta temporada 2016/2017.

Arribem al camp, com de costum, de les primeres. Cada cop hi ha més gent. Cares noves i les de sempre, encara que aquest sempre sigui menys de un any.

Tinc molt clar que hi ha gent que no entén el perquè de la nostra addicció al futbol americà, també tinc molt clar que aquesta gent no ha volgut provar-ho mai. Avui s’apropen al camp aquelles persones que per circumstàncies de la vida van tenir que desvincular-se de l’Equip i son de les que tenen més cara d’emoció tan sols en iniciar l’escalfament. Hi ha qui per altres motius no pot entrenar, però continua venint al camp els dies claus. Ahir varem ser 27 jugadores al camp, 27 somriures escalfant, 27 cossos vibrant amb aquella estranya sensació que et recorre el cos quan malgrat i no poder més hi ha alguna cosa que et fa tirar endavant. I no es només el futbol, es tot allò que et dona el futbol.

Comencem de cero. Ningú te res guanyat. Esta tot per fer. I aquest any les Dracs volem tocar el cel.

Família ens retrobem el proper dilluns.

Go Dracs, Go Girls

Comença la temporada 2016/2017

Toca guanyar-se la posició.
Toca donar-ho tot.
Toca desfer-se de totes les pors.
Toca patir, suar i gaudir.
Toca Futbol Americà.
Toca Badalona Dracs Girls.
Go Dracs Go Girls  

Tinc intenció de continuar fent-ho.

Un cop vaig llegir que les persones que ens tatuem ho fem per tal de convertir en etern allò que quedarà a la pell per sempre més donat que vivim en un món amb tot de coses efímeres.

Quan em pregunten perquè em tatuo coses de la meva infància recordo les sessions de teràpia on em deien que em calia parlar amb la meva nena interior.

Tinc intenció de continuar fent-ho.

Un 27 más

En ocasiones siento que algunas personas solo ven de mis aquellas cosas buenas. Pero sé que hay alguien, que pode decisión propia, decidió compartir el presente, el futuro , y las consecuencias del pasado conmigo. Y aunque haya personas que no lo sepan, e incluso algunas que no pueden ni imaginarlo, hay momentos que n yo misma me comprendo aunque ya me vaya conociendo. Y ella, sigue allí.

Puede que mi trabajo diga de mis que soy buena persona, puede que mi empatía facilite mis relaciones personales, puede que mi asertividad haga que la gente le guste que les diga esas cosas que no todo el mundo es capaz de decir. Pero cuando me encierro, cuando necesito parar y no puedo, cuando el estrés laboral se convierte en ansiedad y entonces sí, mi llevo el trabajo a casa, entonces es ella la que sigue ahí, la que sabe estar, la que me deja estar, ser y sigue a mi lado.

Como dice Carlos Goñi, Ella es y será todo para mí. 

Això crea addicció.

Ahir vaig plegar a la una de la matinada de la feina. Avui hi hauria de tornar a la una del migdia, però el calendari de l’equip marcava un partit per aquest diumenge, de manera que vaig fer el que vaig poder per tal de no treballar avui. I ho vaig aconseguir.


Són les set del matí i sona el despertador. He dormit quatre hores i em desperto sense son. Els nervis previs a un partit espavilen més que qualsevol altre substància estimulant. Una de les capitanes de l’equip es al meu cantó i, malgrat no haver treballat ahir, es troba igual que jo. Totes ens sentim igual en aquest moment. Cada una al seu llit.


Paso per al dutxa mentre la Sandra prepara el café. Ahir al vespre va deixar llest tot allò que necessitem avui, de manera que només m’he de preocupar d’esmorzar i agafar-ho tot abans de marxar. Acabem d’esmorzar quan gairebé son les vuit. Costa molt menjar el que es necessita abans d’un partit quan els nervis et tanquen l’estomac. La Kira i en Bollito s’estranyen en veure’ns marxar, però la Kira ja l’hem tret a passejar i tots dos han menjat i tenen aigua suficient fins a la nostra tornada.


A les 08:35 pujem al cotxe. La Fiesta Pagana de Mago de Oz i Invencibles de Els Catarres s’han convertit en al meva banda sonora de motivació per als partits, i per extensió de la Sandra. Estem citades a les nou del matí. Kick off a les once. A les nou ja som al vestuari començant a canviar-nos. A les nou i deu ja hi som totes. Sembla que els nervis van transformar-se en excitació, l’adrenalina recorre el nostre cos.


Fa poc més de un any que formo part de l’Equip, quatre que sóc sòcia del club. Ara mateix al vestuari som gairebé el doble de persones que al meu primer partit. Moltes ja hem jugat. Totes hem fet una molt bona pretemprada. Totes desitgem que aquest dia arribés des de l’últim partit de la temporada passada a la copa catalana. Avui som més, avui en sabem més, avui ens coneixem més, avui ens entenem més, avui sabem el que hem de fer, avui sabem perquè hem de fer el que hem de fer.


Encara queda molt per fer. Però cada dia aprenem més i podem gaudir més de l’esport i de allò que fem al camp. Avui demostrarem que aquesta temporada tenim la intenció de lluitar per millorar la nostra posició a la lliga. Volem fer que les nostres rivals recordin el nostre nom, volem fer que els nostres entrenadors estiguin orgulloses de nosaltres. Volem portar el nom del club allà on ha de ser. I ho farem. I comencem avui.


Sortim a escalfar.


Go Dracs, Go Girls

Viaje a Madrid II listo

Parecía que no iba a llegar este momento, pero parece que ya solo hace falta poner en marcha las màquinas.

Viaje a Madrid II

Quan vaig acabar d'escriure Viaje a Madrid no li vaig posar el I al final perquè no imaginava que tindria una continuació.
Tot just fa un moment acabo d'enviar el text quasi definitiu de Viaje a Madrid II a la persona que em va corregir Viaje a Madrid, que m'ha tornat a voler ajudar aquest cop.
Aquest cop vull dir que com a mínim hi haurà una tercera part, que ja tinc encetada.