M'acaben de fer recordar aquell moment al camp en el que vaig pendre consciència de que del meu joc també depèn que tot l'engranatge es posi en marxa.
Hi ha un moment en el camp, no se pas si és la primera vegada que fas bé allò que t'encomanen, o és la primera vegada en que ets conscient què, bé o malament, has fet el que s'esperava de tu. És aquell moment en el que vaig adonar-me que el joc no s'inicia be si no faig el que haig de fer, aquell moment en què t'adones que la integritat de la QB depèn de tu, en aquell moment saps que no hi ha touchdown sinó obres la porta que t'han dit.
Ja no ets una més, ets part de un engranatge perfecte que només necessita de un rodatge per a deixar d'encallar-se.
De cop saps que tot allò que pot allunyar-te de les vuit companyes que tens al camp, de les que observen des de la banda o del staff, no es res al costat d'allò que t'apropa a elles.
Surts del hudl, vas a la linea, la center recorda el que hem de fer, la quarterback avisa.
No passen. Ara ho sé. M'han ajudat a entendre que ho puc fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada