Sensació d'equip

Sempre he pensat que les coses passen quan han de passar i la vida em va ensenyant que és així. Hi havia molts motius per a que no volgués deixar tot un seguit de coses enrere per a formar part de la secció femenina de dracs. Però sempre hi vaig ser aprop.
La temporada passada hi va haver un gran canvi i va ser just quan jo estava buscant un canvi en algunes coses. Les Dracs Girls realment eren un grup unit i amb molta força, i només de passar l'estona amb elles i gaudint del futbol com ja ho feia, van necessitar només un entrenament per convencem.
Avui ja han passat nou mesos d'aquell primer entrenament meu, avui les noves incorporacions també gaudeixen com ho vaig fer jo.

Aquell moment

M'acaben de fer recordar aquell moment al camp en el que vaig pendre consciència de que del meu joc també depèn que tot l'engranatge es posi en marxa.
Hi ha un moment en el camp, no se pas si  és la primera vegada que fas bé allò que t'encomanen, o és la primera vegada en que ets conscient què, bé o malament, has fet el que s'esperava de tu. És aquell moment en el que vaig adonar-me que el joc no s'inicia be si no faig el que haig de fer, aquell moment en què t'adones que la integritat de la QB depèn de tu, en aquell moment saps que no hi ha touchdown  sinó obres la porta que t'han dit.
Ja no ets una més, ets part de un engranatge perfecte que només necessita de un rodatge per a deixar d'encallar-se.
De cop saps que tot allò que pot allunyar-te de les vuit companyes que tens al camp, de les que observen des de la banda o del staff, no es res al costat d'allò que t'apropa a elles.
Surts del hudl, vas a la linea, la center recorda el que hem de fer, la quarterback avisa.
No passen. Ara ho sé.  M'han ajudat a entendre que ho puc fer.

Primer entrenament de la temporada

Portem al voltant de dos mesos esperant aquest moment. Ha arribat l’hora de tornar a demostrar qui som i quin es el nostre paper en aquest mon.

Conforme s’apropa el dia anem augmentant el recompte de persones que vindran el proper 5 de setembre al que serà el primer dels entrenaments d’aquesta temporada 2016/2017.

Arribem al camp, com de costum, de les primeres. Cada cop hi ha més gent. Cares noves i les de sempre, encara que aquest sempre sigui menys de un any.

Tinc molt clar que hi ha gent que no entén el perquè de la nostra addicció al futbol americà, també tinc molt clar que aquesta gent no ha volgut provar-ho mai. Avui s’apropen al camp aquelles persones que per circumstàncies de la vida van tenir que desvincular-se de l’Equip i son de les que tenen més cara d’emoció tan sols en iniciar l’escalfament. Hi ha qui per altres motius no pot entrenar, però continua venint al camp els dies claus. Ahir varem ser 27 jugadores al camp, 27 somriures escalfant, 27 cossos vibrant amb aquella estranya sensació que et recorre el cos quan malgrat i no poder més hi ha alguna cosa que et fa tirar endavant. I no es només el futbol, es tot allò que et dona el futbol.

Comencem de cero. Ningú te res guanyat. Esta tot per fer. I aquest any les Dracs volem tocar el cel.

Família ens retrobem el proper dilluns.

Go Dracs, Go Girls

Comença la temporada 2016/2017

Toca guanyar-se la posició.
Toca donar-ho tot.
Toca desfer-se de totes les pors.
Toca patir, suar i gaudir.
Toca Futbol Americà.
Toca Badalona Dracs Girls.
Go Dracs Go Girls