dimecres, 26 de setembre del 2012

Compartir las cosas más sencillas y lograr que cada momento del día se haga especial es una de las cosas que me hace sentir que esta vez si, que es ella y que ya no quiero a nadie más compartiendo mi día a día.

Andar de la mano por la calle, esa forma de estar  mi lado, esa forma preocuparse porque cualquier detalle esté a mi gusto, esa forma de mirarme a través del cristal de la ducha.

Ese modo de intentar hacerme feliz con aquello que tiene en las manos, de darme lo mejor que tiene al alcance, preocuparse porque ese café esté a mi gusto, recordarme cada mañana que adora dormir en contacto con mi piel.

Tornant

Ja sé qwue fa molt que no escric. I també sé que es fa estrany que ho faci en català, però ara mateix m'ha sortit així.

Des de l'últiam entrada han pasat moltes coses. No sé pas per on començar però podria fer-ho pel fet de que estic escribint des d'una casa nova (encara que no es pas la definitiva). Per circuntàncies de la vida he hagut de deixar el pis on vivia i em trobo compartint pis a Barcelona, al costat mateix de l'Auditori, però els amics que m'han acollit volen canviar de pis i n'estem fent una recerca a veure si hi ha sort i no tinc més de la meitat de les meves coses en caies esperant la nova mudança gaire temps.



Suposo que estaré un dies fins no reprendre la dinàmica d'escriure donat que el que m'ha portat a canviar de pis em té una mica trasbalsada al torn que encara hi ha coses a lligar a Alella. Però en tinc ganes, tinc moltes ganes de aquelles idees que em ronden el cap i em demanen encendre l'ordinador per plasmarles i donar-li a publicar.

Per una altra banda aquest mes de Setembre han pasat grans coses. Vaig pasar una setmaneta a casa la sogra participant de la dinàmica familiar que hi tenen i coneixent-los una mica més al temps que la Sandra em presentava raconets de la zona on hem pogut compartir temps a soles. No hem vaig perdre les Festes de la Verema de Alella, un dels motius pels que vaig decidir demanar-me les vacances en aquest mes, amb part de aquelles persones que volem veure somriure com ho he fet sempre. Vaig poder gaudir de la Diada de Catalunya que feia anys que em perdia per tenir que treballar i que ha estat històrica. Viure les festes de la Mercè de nit sense tenir que pensar que al dia següent seria la única responsable a la faina. I aquesta mudança espero que sigui la última que faig fugint de situacions que em superen i que em recorden que de bona, sóc tonta.

La vida t'ensenya moltes coses i espero continuar aprenent. He aprés qui es qui està al meu costat i qui pensa en mi i en el meu benestar. Dona gràcies a aquelles persones que m'estimen i espero que aquest sigui el principi de una bona época en la meve vida.