dimarts, 26 d’abril del 2016

Sant Jordi a La Sue BCN

Un altre any La Sue BCN obre les seves portes a la Diada de Sant Jordi promovent la literatura.
He tingut el plaer de ser convidada a formar part del cartell amb altres artistes que ja admirava i de noves que en vaig conèixer.
No puc deixar de donar les gràcies per convidar-me un altre any a ser partícep d'un esdeveniment cultural a la nostra ciutat en una data tan especial per a totes les catalanes.

Aquí os deixo un tastet de la meva participació i os animo a entrar al Facebook de La Sue BCN per a poder veure a totes les participants. La Sue BCN




diumenge, 10 d’abril del 2016

Una nova derrota

Cap paraula és equiparable al propi sentiment de impotència.
Res del que puguin dir-me podrà enfonsar-me més del que la meva pròpia ment pot arribar a fer-ho.
Hi ha hagut moltes errades, moltes errades han estat meves. Però hi ha dues coses que podem fer, deixar-nos guanyar per la derrota o continuar lluitant per aquest somnis nostres de fer-nos grans juntes. Avui potser no puc, però tan sols queden 36 minuts per a que sigui demà. I, encara que en ocasions no sé d'on trec les forces, demà vull continuar el camí per a ser invencible al vostre costat. GO DRACS, GO GIRLS!!
Foto de Joan Escoda

diumenge, 3 d’abril del 2016

Ja no

Sempre buscant el reconeixement.
Sempre buscant ser algú.
Sempre esperant allò que va faltar.


Però ja no buscant-lo a ell.

divendres, 1 d’abril del 2016

Hi ha dies...

Hi ha moments en la vida en el que la única cosa que et ve de gust es treure de dins tot allò que et tensiona i trobar-te amb aquella gent que et fa sentir part d’alguna cosa més gran que tu. Sentir que la suor del teu cos, l’esforç per millorar en allò que mai havies fet, la frustració quan sents que vols i no pots, el aixecar-te encara que faci mal, la força que surt de dins malgrat el cruiximent de tot el cos, les llàgrimes de impotència, ... Tot té sentit malgrat hi hagi qui no ho vulgui entendre, no estàs sola. Ni al camp, ni entrenant, ni a la vida. I hi ha moments en que per circumstàncies, no pots estar amb elles, i això saps que no només t’afecta a tu, sinó també a la resta.


L’únic consol, aquesta nit quan arribi a casa ella m’estarà esperant.