Hi ha moments en la vida en el que la única cosa que et ve
de gust es treure de dins tot allò que et tensiona i trobar-te amb aquella gent
que et fa sentir part d’alguna cosa més gran que tu. Sentir que la suor del teu
cos, l’esforç per millorar en allò que mai havies fet, la frustració quan sents
que vols i no pots, el aixecar-te encara que faci mal, la força que surt de
dins malgrat el cruiximent de tot el cos, les llàgrimes de impotència, ... Tot
té sentit malgrat hi hagi qui no ho vulgui entendre, no estàs sola. Ni al camp,
ni entrenant, ni a la vida. I hi ha moments en que per circumstàncies, no pots
estar amb elles, i això saps que no només t’afecta a tu, sinó també a la resta.
L’únic consol, aquesta nit quan arribi a casa ella m’estarà
esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada