Ja fa 15 anys
que ens coneixem. Hem rigut, hem plorat, hem dormit juntes, ens hem tret del llit
mútuament, ens hem vist gaudir, ens hem vist tristes. Ens hem acompanyat amb
paraules i sense elles. Hem compartit xerrades sense final i silencis. Ens mirem
a la cara i sabem el que altres ni amb la mes clara de les explicacions
comprendrien. La nostra estimació ha pres totes les formes possibles excepte aquella
que ens faria donar-li la raó a tanta gent que ens coneix però no sap de
nosaltres.
Encara i quan no
hem estat sempre estaves al meu costat. No concebo la vida sense tu al meu
costat. No imagino una alegria o una pena sense compartir-la amb tu. Les teves
alegries son meves també, les teves penes poden fer minvar els meus somriures
sinó es perquè els meus somriures poden ajudar a sortir els teus, les meves
alegries no son tant grans sinó les puc compartir amb tu. Les meves penes s’alleugen
quan et se donant-me suport.
Saps que t’estimo
amb bogeria, però no perquè ho sàpigues deixaré de recordar-t’ho cada cop que
em vingui de gust o que vulguis que t’ho faci repeteixi.
Me gusta :)
ResponEliminaMe gusta que te guste
ResponElimina