Han passat tres mesos

Han passat tres mesos i tinc la sensació de que han passat anys i dies. Anys perquè tinc la sensació de viure la vida amb un positivisme i una tranquilitat que no coneixia fins avui, anys perquè et vaig veure arribar i vaig sentir que encara que no sapiguem que farem demà vivim tenint clar el camí que seguim. I dies perquè seguim igual. Perquè la posició al sofà continua sent la mateixa, perquè amb les teves abrasades continuo asserenant el cos, perquè les teves paraules saben com arribar-me i a on, perquè hi ha moltes coses que no passen sense tu però quan tornes tornen a sorgir sense esforç.