Fa un parell d'hores penjava al
meu perfil del Facebook el següent estat: inua stand by.
No vol dir pas que no estigui escrivint
res, sinó que res del que escric es publicable. I de cop i volta, amb tot un
seguit de coses a fer, un altre estat de la xarxa social m'ha fet deixar-ho tot
aparcat encara que siguin uns minuts per escriure això.
Marxa un altre cop, diu que no es definitiu, però marxa sense vol de tornada. Marxa i no per tres mesos, marxa i sé que puc viure sense ella, sé que puc ser feliç sense ella, sé que puc somriure sense ella, tot això i la resta de coses que se’m puguin dir les se. Però es que no vull. Li dono tot el suport del món, l’acompanyo si fa falta a l’aeroport, l’ajudo a fer maletes, el que calgui per tal que pugui fer el que vol.
Però no vull que marxi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada